El 1041 ja es cita el nom de Matha que en llatí significa planta de tronc curt que treu branques prop de terra, per exemple una mata de farigola, una mata de ginesta... Això, fa deduir que antigament en aquest paratge hi havia un bosc.
Però, molts i molts anys abans (uns 250.000 anys), aquestes extensions de terra estaven banyades per l´Estany d´uns 21 km. quadrats. Això va originar que en els subsòls de l´Estany es formés lentament la pedra típica de Banyoles: el travertí - Can Xargay està formada per aquest tipus de pedra -. Actualment, s´està construint una mena d´amfiteatre per tal que es pugui veure la geologia del terreny tant característica dels pobles del voltant de l´Estany.
el costat esquerre de l´Església hi ha Can Xargay
la famosa mandíbula de Banyoles
Actualment, hi ha una rèplica exposada al museu arqueològic de Banyoles.
Els estudis conclouen que la mandíbula pertany a una dona de l´època preneardental (200.000-100.000 a.c.) ja que va relacionar el desgast dentari amb el treball de masticació de pells per adobar-les.
En aquest poble, hi tenim un dels casos més evidents de la sacraria o sagrega que és el conjunt de masos amb destinació a l´habitatge i a l´emmagatzematge dins d´un circuit sacralitzat de 30 passos eclesiàstics entorn d´una església rural. Tota violència comesa en aquesta àrea (robatoris, matances...) era un sacrilegi pel qual s´havia de respondre davant a un tribunal episcopal.
En el cas de Mata, n´és un bon exemple el veïnat de l´Església de Mata (on un dels masos és Can Xargay).
ballant sardanes a la plaça de Mata, avui Plaça del Gra
El 1926 es va començar a construir la via del Tren Pinxo de Banyoles que seguia el recorregut Palamós-Girona-Banyoles i passava per Mata. Era un tramvia de via estreta. El recorregut de Banyoles a Girona era d´uns 16 km. i parava al baixador de Mata. Des de Mata a Banyoles es tardava uns 4 minuts per arribar en uns 1.7 km.
