Església de Mata

L'Església de Sant Andreu de Mata és una església romànica de l'any 1114, del s. XII, construida damunt un cementiri. La seva estructura és singular tant per la consistència massissa del conjunt com per la disposició de la porta d´accés en una façana lateral. Aquesta porta, amb un arc de mig punt, conserva els ferratges en espiral de la primitiva porta romànica.
El campanar d'espadanya reforça l'originalitat del conjunt de la seva coberta d'ampla volada a quatre vessants.

• La primera referència de la parròquia de Sant Andreu de Mata és de l'any 1019, quan el bisbe de Girona, Pere Roger (1010-1050), i els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Ermessenda van donar l'església a la canònica de Girona.
• Al segle XIV, la jurisdicció de la parròquia de Mata va ser venuda per Pere el Cerimoniós a Pere d'Usall, el seu cambrer.
• L'any 1579 va ser agregada a Sant Julià de Corts i l'any 1928 en un annex de Corts.
• L’any 1965 es va independitzar i es va convertir en parròquia.
• L'any 1951 fou reformada destruint-ne l'absis originari i construint un nou creuer i absis.
• L'any 1936 (guerra civil) es va cremar una Verge de fusta policromada.

Consta a l'interior d'una sola nau amb volta de canó construïda amb pedra tallada de Mata.