Parc Neolític de la Draga

El jaciment arqueològic de la Draga és un dels assentaments d'agricultors i ramaders més antics del nord-est de la península Ibèrica i un dels primers poblats neolítics lacustres d’Europa (5400-4900 aC). Pertany al període conegut com a neolític cardial, nom donat pel tipus de decoració present a la ceràmica, que era feta amb l’ajuda d’una vora de petxina dentada (cardium en llatí) quan la pasta dels atuells encara era fresca. El jaciment es troba a la vora oriental de l'estany de Banyoles i fou descobert l’any 1990, durant les obres fetes amb motiu dels Jocs Olímpics.

Durant la seva ocupació, el poblat tenia la forma d'una península que s'endinsava cap al llac, amb un pendent suau i continuat. A partir de les prospeccions, se suposa que tenia una extensió aproximada d'uns 8.000 m². La particular situació del jaciment en una zona humida, en permanent contacte amb el nivell freàtic, ha propiciat una excepcional conservació dels materials orgànics, des dels pilars de fusta de les cabanes fins a eines (mànecs d’aixa, falçs, pals cavadors...), restes de cistelleria o fins i tot cordes. Aquest fet fa que la Draga sigui un dels jaciments cabdals per a estudiar el neolític europeu.